L'ecoblanqueig, ecoenblanquiment,[1] rentat d'imatge verd[2] o ecopostureig[3] és l'acció d'una empresa,[4] un govern o un organisme d'usar el màrqueting per a promoure la percepció que els seus productes, objectius o polítiques són respectuosos amb el medi ambient, quan en realitat funciona de manera oposada.[5] La paraula és una traducció de l'anglès greenwash o greenwashing.[6][7] Es tracta d'un ús enganyós del màrqueting «ecològic».[8][9]
Es pot parlar de rentat d'imatge verd quan una empresa promou productes amb una imatge «verda», però que en realitat aquests productes, el seu mètode de fabricació o el balanç ecològic segueixen essent perjudicials per al medi ambient. També inclou els casos en què les empreses enganyen als seus clients sobre beneficis mediambientals de publicitat enganyosa i confusa, sense que els efectes ecològics positius siguin provats de manera científica. La dificultat rau en el fet d'haver de distingir entre una política empresarial veritablement sostenible i conscient i una mera manipulació sense canvis profunds en la gestió.[10]
És obvi que hi ha una presa de consciència mediambiental i cada vegada més persones procuren que les seves pràctiques no provoquin danys ecològics o contribueixen al canvi climàtic. Les empreses volen aprofitar aquest canvi de mentalitat per vendre més, distingir-se de la competència fent productes suposadament «eco», «bio», «orgànics» o amb altres arguments de sostenibilitat. El rentat d'imatge verd és omnipresent. Fan greenwashing les empreses, premsa, partits polítics i qualsevol persona o organització que es posicioni públicament a favor del medi ambient sense tenir en compte l'impacte real que això hauria de tenir en tota la seva actuació política o empresarial.
Cada vegada és més habitual trobar etiquetes que descriuen productes com «respectuosos amb el medi ambient», que és «100% natural» o simplement apareixen imatges d'entorns naturals als envasos que volen fer que en la clientela augmenti la bona imatge envers l'empresa o producte i la consciència ecològica del consumidor es quedi tranquil·litzada. Quan l'engany esdevé públic, per exemple per un escàndol transcendit públicament o mitjançant una associació de consumidors, els danys per l'empresa poden ser importants.[10]
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search